La cargolera

El Esquema OCEI

2008-12-15T16:06:00.001-08:00

Extret del blog "COCO, Actividades constructoras de conocimiento"

EL ESQUEMA [OCIE]²

El esquema [OCIE]² se presenta como una estructura de enseñanza/aprendizaje que soporta pedagógicamente las actividades CoCo. Esta formado por cuatro etapas, similares a las fases de Decroly, cuyas siglas corresponden a estos términos:

O: Observar / Oir
C: Corresponder / Conocer
I: Investigar / Integrar
E: Evaluar / Extrapolar

Desearrollándolos tenemos:

Observar / Oir

En esta primera etapa del esquema se presentan imagenes y/o sonidos que hacen referencia al tema que se va a tratar. Pueden incluirse algunos ítems que tengan connotaciones paralelas que lo enriquezcan.

Los videoclips tipo YouTube, las galerías fotográficas tipo Picasa, Flickr, etc. y los documentos sonoros tipo Podcast o MySpace son, por ahora, los recomendados.

El objetivo es que el alumno reciba una información básica y suficiente para adentrarse en el desarrollo de la actividad. Debe ser por tanto, estéticamente atractiva y dinámica.

Corresponder / Conocer

La segunda etapa muestra los aspectos más teóricos de la actividad. En élla aparecen los conceptos principales de una manera breve, clara y directa. Tiene un formato escrito y puede ser imprimible.

Caben aquí, referencias a Wikipedia y enciclopedias virtuales similares, presentaciones Impress/PowerPoint, documentos PDF, archivos tipo fichas o Post-it, generadores de etiquetas, etc.

El objetivo ahora, es que el alumno conozca el vocabulario específico del centro de interés, las definiciones y tipologías de los conceptos pertinentes y llegue a establecer una correspondencia entre los elementos de la primera etapa y éstos.

Investigar / Integrar

Llegamos al momento en el que se plantea un problema o una tarea, más o menos compleja, a realizar. Es la fase más práctica. Utilizamos las estructuras de las WebQuest y de las Cazas del Tesoro para plantear la situación a resolver.

Los alumnos han de poner en práctica lo aprendido hasta ahora utilizando habilidades de investigación, integración y trabajo en equipo y conseguir así llevar a buen término la tarea o problema propuestos.

Evaluar / Extrapolar

En la cuarta y última etapa evaluamos el trabajo desarrollado. Esta evaluación la realizan el propio alumno y el maestro. Se lleva a cabo, por una parte, a través de programas generadores de test y/o actividades con posibilidad de una evaluación más objetiva y, por otra parte, con la entrega al maestro de las producciones que se puedan haber generado durante toda la actividad.
El JCLIC y Hot Potatoes son un buen ejemplo del software indicado.

El objetivo de esta etapa es doble. En primer lugar, que el alumno realice una autoevaluación de su trabajo y que el maestro evalue también al alumno; y en segundo lugar, que el alumno sea capaz de extrapolar sus conocimientos para la resolución de futuros problemas relacionados más o menos directamente con el centro de interés que ha venido desarrollando durante toda la actividad

El nostre cervell aprèn

2008-12-13T10:49:00.000-08:00

Si sempre emmagatzemes records nous semblarà que la vida és més llarga.
Canvia de ruta al tornar a casa, per exemple.
La ment és un espai en blanc que s'omple a partir de l'experiència, la imitació i la repetició. El cervell està format per diferents xarxes de cèl·lules que fan funcions específiques (olorar, veure, estimar,...) Segons la psicologia evolucionista la coordinació d'aquestes xarxes dóna com a resultat les possibilitats de cada un dels cervells humans. Tot el que hi ha al cervell prové de fora, de l'entorn.

2008-05-11T02:07:00.000-07:00

A la cargolera aquesta setmana ens ha tocat anar de colònies. Fa molts anys que l'escola va començar a proposar les colònies escolars com a espai de contacte amb la natura i convivència, en situacions diferents a les que es donen a les aules, entre companys. Ara comença a crear-se el debat de si cal fer colònies a les escoles quan els nens i nenes ja tenen "caus","esplais", "luduteques",... que les ofereixen i sovint al llarg de tot l'any i no un cop al curs com fem a les escoles. És cert que els mestres que llavors ens entusiasmàvem amb els alumnes pels tres dies que passariem junts perduts al cim d'una muntanya, en unes tendes de campanya tretes de qui sap on, ara ja no tenim la mateixa edat i que pujar muntanyes no és el mateix amb vint anys que amb cinquanta. Ens falta l'entusiasme, o potser ens l'han tret. Abans havíem de programar cada segon de tres dies de la vida dels nostres alumnes. Ara els monitors, s'encarreguen dels alumnes una part del dia de les colònies.

Escola 2018

2008-04-12T02:31:00.000-07:00

Ja fa dies que li dono voltes a la idea de com m'agradaria que fos l'escola el 2018.

He pensat que a l'escola del 1998 (Aquell en que naixia/renaixia en Sàlix) jo ja hi era a peu d'aula. Llavors no em vaig plantejar com volia l'escola del 2008. Què hagués dit? Que volia ordinadors que es connectessin a Internet durant tot l'horari escolar i des de qualsevol lloc de l'escola? Tenir un catàleg de recursos en línia per poder treballar en totes les àrees curriculars?... Segurament hagués incidit en temes de maquinari, programari, suport institucional,...

Avui, tot i que m'imagino aules amb ordinadors suficients per tots els alumnes, pissarres digitals, sonorització adequada (que no se m'enfadin les/els metres de música i d'anglès), amb prou espai i amb ràtio d'alumnes que permeti diferents tipus d'agrupament d'alumnes, prefereixo parlar de com m'agradaria que fossin les persones que es trobaran a l'aula un dia qualsevol del 2018.

Els i les mestres seran joves (Em refereixo a l'esperit. Alguns no ho podrem ser en edat) , entusiastes i començaran cada matí amb ganes de que els nens i nenes entrin per la porta de l'aula. Dins aquelles quatre parets, o millor encara a fora, junts es faran grans, és a dir, compartiran, s'ajudaran, es recolzaran, s'escoltaran, s'acompanyaran,... . Ja no es plantejaran si utilitzar o no l'ordinador i les eines T.A.C, tindran clar que el que cal és que els alumnes progressin física i intel·lectualment i posaran al seu abast els mitjans que, en cada cas, siguin els millors (tant s'hi val si són tecnològics com si no ho són) . Els professors no seran els únics que es mereixeran un "excel.lent" per la seva feina a la classe.

Els nens i nenes sabran què és el respecte. El respecte per les idees, per les persones, per a ells mateixos. No competiran, s'ajudaran perquè plegats, fer camí, sempre és més agradable. Uns sabran parlar molt bé però tindran sort dels que seran insuperables escoltant. Alguns tindran idees molt bones però necessitaran grans treballadors que s'arremanguin i posin fil a l'agulla.

Les famílies coneixeran el que el seu fill/a fa a l'aula i per què ho fa. Recolzaran sempre el seu fill i, per tant, sabran dir-li "no" quan toqui ser no. Faran tot el possible perquè als seus fills els hi arribin missatges positius de la societat i tindran molt clar que el seu exemple és el model al voltant del qual els seus fills van creixent.

I les institucions educatives? Com me les imagino?: Equitatives. Proporcionaran igualtat d'oportunitats a tots els mestres, a tots els nens i nenes i a totes les famílies de totes les aules del país.