A la cargolera aquesta setmana ens ha tocat anar de colònies. Fa molts anys que l'escola va començar a proposar les colònies escolars com a espai de contacte amb la natura i convivència, en situacions diferents a les que es donen a les aules, entre companys. Ara comença a crear-se el debat de si cal fer colònies a les escoles quan els nens i nenes ja tenen "caus","esplais", "luduteques",... que les ofereixen i sovint al llarg de tot l'any i no un cop al curs com fem a les escoles. És cert que els mestres que llavors ens entusiasmàvem amb els alumnes pels tres dies que passariem junts perduts al cim d'una muntanya, en unes tendes de campanya tretes de qui sap on, ara ja no tenim la mateixa edat i que pujar muntanyes no és el mateix amb vint anys que amb cinquanta. Ens falta l'entusiasme, o potser ens l'han tret. Abans havíem de programar cada segon de tres dies de la vida dels nostres alumnes. Ara els monitors, s'encarreguen dels alumnes una part del dia de les colònies.